L'emperador- "Vuit Vuitmils" (Mésdemil, 2016)

6/22/2016 MARIA 0 Comentarios


L’emperador és una nova banda que naix a la localitat valenciana de Canals. Els seus membres no són gens desconeguts a l’escena musical valenciana; Antonio Requena (guitarra i veu), Victor Vila (bateria) i Carles Arnau (baix), porten ja uns quants anys facturant cançons pop-rock en castellà amb Copo. Ara traslladen el seu univers sonor al valencià, la seua llengua materna, en una nova declaració de principis d’uns músics en constant activitat.

És ben clar que la sonoritat de les quatre cançons que trobem al seu primer EP “Vuit Vuitmils” (Mésdemil, 2016) no es distancien molt del seu anterior projecte. Sí, sonen a Copo, però la força de les melodies i la presència dels instruments, es vesteixen d’una llum mediterrània que serveix de suport a unes històries personals narrades en un llenguatge senzill i directe.

L’encert és el risc de saltar en la part lírica en un acte de justícia poètica a la nostra llengua, valors que hui dia necessiten visibilitat i una defensa pròpia. Alhora, es pugen al carro d'una nova generació de bandes que canten en valencià sense connotacions polítiques, un llast que ens ha perseguit en la realitat musical del País Valencià en les últimes dècades però que troba en aquesta nova fornada, una nova visió de defensar la nostra cultura i tradicions des del cor i l'amor pel nostre.

L'arrencada amb el seu primer tall, “El nostre primer record del món”, és una descàrrega de potència i celeritat que deixa les cartes de la banda sobre la taula en un nu artístic que descriu la unió dels seus artífexs i la seua constant lluita per continuar. Una carrera de fons que ja deixa entreveure uns acurats matisos sonors, un llenguatge instrumental en clau pop-rock que esclata amb urgència i rotunditat. Les guitarres afilades i la robustesa de la seua base rítmica fan explotar amb cert aire festiu en “La dona rellamp”, mentre la veu d'Antonio destil·la una sensibilitat que aconsegueix aquestes connexions emocionals que busquem en la música pop.

Hi ha també espai per a composicions amb un major desenvolupament i amb temps per a deixar via lliure al joc de l'experimentació. Amb una base enclavada en el post-rock, el camí que tracen amb “Escalarem L’Everest” és d'escala ascendent, tocant cim en el punt de partida en què es troben; atractiu i estimulant seria que continuaren per aquests rumbs en la continuació d'aquesta petita carta de presentació. El final ve amb “Un dia al llac” que continua arrabassant; jocs vocals, guitarres vigoroses, ritmes encertats. Un comiat que deixa amb ganes de més i deixa patent que, la constància i el treball ben fet, té recompenses tan boniques com aquesta.

El disc s’ha enregistrat i produït per Carlos Ortigosa als estudis Musicrooms. El procés d'enregistrament s'ha dut a terme en dues sessions, les dues primeres cançons “El nostre primer rècord del món” i “Escalarem l’Everest” van ser enregistrades al setembre de 2015 i “La dona rellamp” i “Un dia al llac” al febrer de 2016. Aquest treball compta amb les col·laboracions de Violeta Giménez gravant veus en “El nostre primer rècord del món”, Rafael Vicente Jerez (Lost River Bastards, The Dirt Tracks) gravant guitarres i Gerard Ballester (The Soda Club, Testarosa) gravant les maquetes.

Text: María Carbonell
Traducció: Vanesa Martínez Montesinos

Més info:


0 Comentarios:

¡Comparte tu opinión!

Esperamos tu comentario